Ideat per la Penya Rhin, entitat organitzadora de les curses automobilístiques que s’hi disputaren, fou una alternativa al circuit de Montjuïc, que es quedava petit per la gran afició que hi havia. La primera cursa, el VIII Gran Premi Penya Rhin, tingué lloc el 1948 sobre un traçat de 4.465 m, baixant per l’avinguda Diagonal, i pujant per l’avinguda de Pedralbes i la carretera d’Esplugues. El 1950 el circuit es va allargar per acollir el Gran Premi d’Espanya de Fórmula 1, encara no puntuable per al Campionat del Món, invertint-se el sentit de marxa i afegint un tram pels carrers de Manuel Girona i de Numància, amb un total de 6.316 m. La cursa del 1951, ja puntuable per al Mundial de Fórmula 1, era la darrera del campionat i va decidir el títol a favor de Juan Manuel Fangio, en lluita amb Alberto Ascari. El circuit es va tornar a utilitzar pel Gran Premi del 1954, que va veure la victòria de Mike Hawthorn (Ferrari) davant de Luigi Musso (Maserati) i de Fangio (Mercedes), que tornà a ser el campió del món aquell any. Després d’aquella carrera la Penya Rhin va posar fi a les seves activitats, i el circuit de Pedralbes no es va fer servir mai més.