Ciclista professional entre el 1948 i el 1956, fou un corredor habitual de les curses catalanes. Fou el company de Guillem Timoner en nombroses curses a l’americana. Participà en diverses edicions de la Volta a Catalunya. El 1950 es proclamà campió d’Espanya de persecució, guanyà el Gran Premi de Catalunya, fou segon en el Campionat de Barcelona i tercer en el Trofeu Canto Arroyo i en la Pujada a Arrate. El 1951 guanyà, amb Miquel Poblet, una cursa a l’americana al velòdrom del Pavelló de Barcelona. Participà en competicions internacionals, com els Sis Dies de Berlín (1952).