Entre el 1964 i el 1972 fou campió d’Espanya en diverses proves de velocitat d’estils diferents, tant individuals com de relleus. Debutà com a internacional el 1968 i l’any següent es proclamà campió del món de 50 m lliure i establí el rècord mundial. El 1972 guanyà la mateixa prova als Jocs Mundials Esportius per a Minusvàlids i també obtingué la medalla d’argent en els 75 m estils individual. En aquests mateixos Jocs, aconseguí una plata i un bronze (1977), i cinc ors, dues plates i un bronze (1979). Guanyà dues medalles de plata –50 m lliure i 75 m estils– als Jocs Paralímpics de Heidelberg (1972) i una d’or en 50 m lliure i una de plata en 75 m estils als Jocs Paralímpics de Toronto (1976). Fou guardonat amb el trofeu AS d’or. Després de la seva retirada, el 1982, fou tècnic de natació i president de la Federació Catalana d’Esports per a Persones amb Discapacitat Física (1995-2007).