Amb el Club Deportiu Terrassa (1942-48) guanyà tots els Campionats de Catalunya disputats aquells anys i quatre d’Espanya (1943, 1945-46, 1948). Un cop retirat, el 1949 entrà a la directiva de la federació catalana com a tresorer. El 1955 fou nomenat vicepresident de la Federació Catalana de Hockey (FCH), creada arran de la separació de l’hoquei sobre herba i el patinatge, fins que accedí a la presidència (1961-63). A continuació ocupà el càrrec de vicepresident de la federació estatal (1963-72). Anteriorment actuà com a àrbitre des del 1951 i assolí la categoria internacional el 1953. Dirigí 30 partits internacionals i participà en els Jocs Mediterranis (1955, 1966). Rebé la medalla al mèrit esportiu (1955), com a àrbitre, i la placa al mèrit (1960) i l’estic d’or (1967) de la FCH, la medalla al mèrit esportiu (1963) de la Delegación Nacional de Deportes i la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya (1989).