Practicà l’hoquei sobre herba i es proclamà campió d’Espanya amb l’equip del Futbol Club Barcelona. S’inicià com a redactor el 1935 al diari El Matí, i treballà a Mundo Deportivo, Destino i La Vanguardia. Fou corresponsal de Tele/expres, L’Equipe i Le Matin. Cobrí tots els Jocs Olímpics, tant d’estiu com d’hivern, des del 1948, excepte els de Melbourne (1956), i totes les Copes del Món de futbol durant el mateix període; fou cap de premsa de Barcelona en l’edició del 1982. Gran olimpista, fou un dels principals col·laboradors de Joan Antoni Samaranch i formà part del COOB’92. Com a dirigent esportiu, fou secretari general de la Federació Interna-cional d’Esquí Nàutic i ocupà diversos càrrecs a la Federació Internacional de Futbol Associació (FIFA) i a la Federació Internacional d’Hoquei. Formà part de la Comissió de Premsa del Comitè Olímpic Internacional. Presidí el Panathlon Club de Barcelona. El 1975 presentà dues monografies amb motiu del 75è aniversari del FC Barcelona i el Reial Club de Tennis Barcelona. Publicà La historia del COI (1991), Els Jocs Olímpics: una il·lusió universal (1988), Pierre de Coubertin (1992), Los goles del mundial (1982) i Josep Samitier (1998). Amb Josep Maria Cadena escriví Arrels de l’esport català: 1905-1060 (2003) i 100 anys d’automobilisme esportiu a Catalunya (2006). Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya (1989) i el premi Esport i Ciutadania (2010).