El 1950 entrà a la directiva del Reial Club Deportiu Espanyol, de la qual també formava part el seu pare, Francesc Perelló Miñana. Ocupà el càrrec de tresorer, dirigí la comissió econòmica i tingué un paper important en la compra del camp de Sarrià. Fou vicepresident primer (1952-56) i, posteriorment, dirigí l’entitat després de convertir-se en societat anònima esportiva (1993-97). En la nova junta d’accionistes, també hi entrà el seu fill, Josep Lluís Perelló Molné. Durant el seu mandat s’iniciaren les obres de construcció de la ciutat esportiva, a Sant Adrià de Besòs, i començaren les gestions per a la requalificació i venda de Sarrià.