És basat en la presència o l’absència dels anomenats aglutinògens A i B en els eritròcits, i de les anomenades aglutinines α, o anti-A, i β, o anti-B, al plasma sanguini. Per tal com un individu no pot tenir aglutinògens i aglutinines homòlegs (Aα o Bβ), les quatre combinacions possibles són Aβ, Bα, AB0 i 0αβ, més senzillament expressades pels símbols A, B, AB i 0. D’acord amb això, el sistema AB0 destria els individus en quatre grups: A, B, AB i zero, bé que descobertes ulteriors permeten de distingir-ne, si més no, sis: A1, A2, B, A1B, A2B, i zero. Landsteiner, a més de descobrir aquests aglutinògens i aglutinines, i d’establir els grups esmentats, constatà que quan un aglutinogen és posat en contacte amb l’aglutinina homòloga s’esdevé una aglutinació.
Reaccions en el receptor després d’una transfusió sanguínia
© Fototeca.cat
A causa d’aquest fenomen biològic en les transfusions de sang, cal conèixer prèviament a quins grups del sistema AB0 pertanyen la sang del donador i la del receptor, per tal d’evitar que l’administració d’una sang amb aglutinògens homòlegs respecte a les aglutinines del receptor provoqui en la sang d’aquest una aglutinació, la qual generalment és mortal. Actualment, abans de fer una transfusió de sang, es determina la compatibilitat AB0, la compatibilitat respecte al sistema Rh, i es realitzen proves creuades per descartar reaccions ocasionades pels diferents subgrups.