Destacà en el desenvolupament de l’ensenyament farmacològic i el proveí de mètodes científics. Aïllà una substància, que anomenà epinefrina, que no era, però, l’hormona, sinó un derivat. Estudià les proteïnes de la sang, mitjançant un rudimentari ronyó artificial, amb el qual determinà la presència d’aminoàcids lliures a la sang. El seu procediment de plasmafèresi suggerí la possibilitat dels bancs de sang. Obtingué per primer cop cristalls d’insulina.