i Delfí Abella i Gibert | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Delfí Abella i Gibert

medicina med i psiquiatria psiq
Metge psiquiatre i cantautor.
Barcelona, 2 de febrer de 1925 — Barcelona, 1 de febrer de 2007

Cap de servei de psiquaitria de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i catedràtic de psiquiatria de la Universitat Autònoma de Barcelona, fou autor de treballs sobre la seva especialitat, entre els quals L’orientació antropològica existencial de la psiquiatria, premiat per l'Institut d'Estudis Catalans el 1961; Tractat de psiquiatria (1981), d’assaigs sobre temes diversos (Tòtems actuals, 1960) i de nombrosos articles de divulgació. Ingressà a Els Setze Jutges el 1962, poc després de la seva fundació, i entre aquest any i el 1965 enregistrà tres discs. Algunes de les seves cançons, especialment Cap al futbol i Quan érem infants, obtingueren una certa popularitat. El 1998 publicà 30 cançons una recopilació dels versos de les seves composicions.

Llegir més...