i els Abruços | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

els Abruços

Sinòniml’Abruç, SinònimAbruzzo, SinònimAbruzzi
Sinòniml’Abruç, SinònimAbruzzo, SinònimAbruzzi
Regió d’Itàlia, al vessant adriàtic.
Població: 
1.271.578 h
[1996]
Extensió: 
10.794 km2

El país interior, que forma part dels Apenins Centrals, és un formidable muntanyam calcari, afaiçonat pels fenòmens càrstics, i migpartit per fosses tectòniques i depressions sinclinals (vall de l’Aterno, conca de Sulmona) dominades a l’E pel Gran Sasso d’Itàlia (2 914 m) i la Maiella i, a l’W, pel mont Velino (2 487 m). La conca del Fucino, abans endorreica, desguassa per un emissari subterrani cap a la Tirrena. Aquestes depressions són claps agrícoles de poblament excepcionalment disseminat a l’entorn de ciutats: L’Aquila (69 233 h [1996]), la capital regional; Sulmana, encreuament de camins; Arezzano. A muntanya, els prats d’altura són lloc d’estiuatge de bestiar oví transhumant que hiverna al Tavoliere o a la Campagna romana; les fagedes i els boscs de pi negre i la fauna autòctona (os bru, isard) són preservats al parc nacional dels Abruços, creat el 1923. El turisme ha introduït els esports d’hivern (Campo Imperatore, Roccaraso). A l’Abruç adriàtic, en terrenys gresencs, argilosos i sorrencs, els conreus mediterranis (vinya, olivera) i l’alzinar són coronats per una faixa de castanyers estesa dels 700 als 1 000 m d’altitud. El poblament rural tendeix a la disseminació, i pobles i viles s’aturonen. El turisme d’estiu ha poblat o vitalitzat les platges i els portets de la marina adriàtica, baixa i rectilínia, vorejada pel ferrocarril i per la carretera. Les indústries (construccions, mecàniques, adobs, ciment), l’explotació del metà, són localitzades especialment a Pescara i als centres prelitorals, com a Chieti o a Lanciano. Abruzzo apareix, sota la forma Abrutium, en texts del s VI com a nom del territori de la rodalia de Teramo, que esdevingué un dels gastaldats longobards del ducat de Spoleto. Ocupat pels normands al s XII, l’Abruzzo formà part, successivament, dels regnes de Sicília i de Nàpols. El 1272, durant el regnat de Carles d’Anjou, fou dividit, prenent com a límit el riu Pescara, en Abruzzo citra flumen i Abruzzo ultra flumen. Aquesta divisió evolucionà fins a l’establiment per Josep Bonaparte, el 1807, de les províncies: Abruzzo Citerior, capital Chieti; Abruzzo Ulterior I, capital L’Aquila; i Abruzzo Ulterior II, capital Teramo. L’evolució administrativa explica el pas de la forma més genuïna del topònim, Abruzzo, a la forma pluralitzada, Abruzzi, que és ara l’oficial. Des del 1963 la regió comprèn les següents províncies: Chieti, L’Aquila, Pescara i Teramo.

Col·laboració: 
EcLl
Llegir més...