Fou secretari reial des d’abans del 1343 i el primer que ocupà el càrrec —de nova creació— de protonotari reial (1354-64). Intervingué en la redacció de les Ordinacions sobre el regiment dels oficials de la cort, del 1344, que era, bàsicament, una versió, mot per mot, del text llatí de les Leges Palatinae del regne de Mallorca, feta sense cap preocupació estilística. Més tard, tanmateix, per raó del seu nou càrrec de protonotari, hagué de tenir cura del bon estil i de la redacció dels documents dimanants de la cúria reial: era el primer pas en la formació d’un estil cancelleresc de prosa catalana. Proveí l’escrivania dels diccionaris i manuals de dicció necessaris, i entre els seus llibres particulars, aquests constituïen el nucli més important. En morir (1364) deixà inacabada la traducció catalana de les Partidas d’Alfons el Savi, que el rei li havia encomanat.