Fou catedràtic de mecànica teòrica (1835) i de física experimental (1841) de l’Institut de Barcelona, i de química (1845) de la facultat de ciències de la Universitat de Barcelona. Doctor en ciències (1846) i degà d’aquesta facultat (1857), fou nomenat (1860) director de l’Escola Industrial, i el 1863, rector de la universitat. El 1845 presentà a l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, de la qual era membre resident, un telègraf inventat per ell que transmetia les lletres amb tota claredat, a raó de 40 per minut, i que millorà el 1850. A més de l’esmentat telègraf, els seus treballs d’investigació sobre electricitat i termologia foren publicats en el butlletí de l’esmentada acadèmia. Fou membre d’honor de l’Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales, de Madrid.