El territori fou pres pel comte d’Urgell i per Arnau de Tost poc temps després del 1030. Fou reprès pels àrabs i conquerit definitivament cap al 1047 pel mateix Arnau Mir. Ermengol V d’Urgell creà un vescomtat del Baix Urgell en intentar la reconquesta de Balaguer el 1094. El primer vescomte fou Guerau Ponç II net d’Arnau Mir, que ho era de Girona. En el testament del 1132 ja era anomenat vescomte d’Àger. El 1187, el territori comprenia des de la Noguera Pallaresa fins a la Noguera Ribagorçana i del Segre al Montsec, fins a Corbins. Amb Ponç I d’Urgell, fill de Guerau IV de Cabrera, el vescomtat d’Àger passà als comtes d’Urgell (1236). El 1413 el títol es refongué amb la corona, quan el comte d’Urgell Jaume el Dissortat fou desposseït dels seus títols.