La muntanya és una avançada del sistema muntanyós de ponent, del qual la separen les valls de Solleric i d’Orient. El cim és una superfície relativament plana, de 1.200 m de longitud per 500 de latitud, voltada per una alta cinglera d’un color rogenc, que li dona un aspecte molt característic. A la vora mateixa de la cinglera, es troben les restes de l’antic castell. Aquesta fortificació, existent ja a l’època musulmana, fou una de les que es reservà Jaume I de Catalunya-Aragó en bescanviar el 1231 amb l’infant Pere el comtat d’Urgell amb la Mallorca conquerida recentment. Fou un dels pocs llocs que s’oposaren a l’ocupació de l’illa per Alfons II de Catalunya-Aragó; segons una llegenda, dos dels defensors, Guillem Cabrit i Guillem Bassa, moriren al foc a causa de llur fidelitat a Jaume II de Mallorca.
El 1320 fou restaurat per darrera vegada, i des d’aleshores entrà en un progressiu abandonament, fins al punt que el 1484 Ferran el Catòlic intentà que fos abandonat. En una àmplia terrassa, per sota del castell i dominant tota la plana de Mallorca, es troba el santuari de la Mare de Déu del Refugi, construït el 1622, i que donà al lloc un ús centrat en el culte religiós (hi visqueren ermitans en determinats períodes), bé que s’hi mantingué una guarnició militar fins el 1741. El castell només és accessible des de la vall d’Orient i, per un camí empedrat i tortuós de 5 km de longitud, des d’Alaró. Del castell abandonat en resten la muralla i cinc torres, dues de les quals a les portes d’accés a l’interior. El recinte conté cinc aljubs. Les poques excavacions que s’han dut a terme fan suposar que l’emplaçament pot tenir importància arqueològica. L’any 2019 el Consell de Mallorca adquirí la finca on se situa el castell.