i Albocàsser | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Albocàsser

Nom oficial del municipi d’Albocácer
Vista de la vila d’Albocàsser
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi i cap de comarca de l’Alt Maestrat, entre la rambla Carbonera i la rambla Morellana o de la Valltorta.
Població: 
1.447 h
[2009]
Extensió: 
82 km2

Comprèn un petit altiplà, a l’esquerra del primer d’aquests cursos d’aigua, envoltat de muntanyes (al N, el tossal de la Barbuda; al S, la serra de Sant Joan). Els conreus de secà ocupen la major part de les terres productives (cereals, 1 737 ha; oliveres, 991 ha; vinya, 65 ha); a les terres més planes hom hi conrea arbres fruiters (99 ha) i cereals (32 ha), regats amb aigua del subsol. Hi ha bestiar oví. El 79% de les terres de conreu són explotades per llurs propietaris; la resta, principalment per arrendataris. La població augmentà fins el 1900, que aconseguí 3 663 h, però a partir d’aquesta data ha anat disminuint. La vila (1 239 h [2006], bocassins; 538 m alt.), situada a la part plana del terme, és el centre comarcal de l’Alt Maestrat; celebra un mercat setmanal (el diumenge) i una fira anual de bestiar per Sant Pere. Era una heretat del terme de les Coves de Vinromà, donada per Jaume I, el 1235, a Balasc d’Alagó; aquest, amb el propòsit de fundar-hi una població, donà l’heretat a Joan de Brusca, germà del senyor de Paüls dels Ports, per tal que hi establís trenta pobladors, per als quals atorgà el 1239 una carta de població a fur de Saragossa. La senyoria passà el 1242 a l’orde de Calatrava; el 1275 fou adquirida per Artal d’Alagó, el qual reedificà les fortificacions i atorgà al lloc el títol de vila. Albocàsser, juntament amb la tinença de les Coves, retornà a la corona, però el 1294 Jaume II la lliurà als templers, els quals edificaren el castell o convent a la part alta de la vila, enderrocat el 1930. Dissolt l’orde del Temple, la senyoria passà el 1316 al nou orde de Montesa i formà part de la batllia o comanda de les Coves, anomenada la Major. La primitiva església parroquial de Sant Joan, del segle XIII, amb coberta de bigues de dos vessants sobre amples arcs apuntats, conserva un retaule dels Sants Joans, pintat pel tortosí Domènec Valls cap al 1373, i el sepulcre de Joan de Brusca (segle XIII), primer poblador d’Albocàsser. La nova església arxiprestal de Santa Maria fou construïda el 1704 al costat de l’antic castell. Adossats a cases del nucli es conserven restes de la muralla i d’una torre. Durant els segles XV i XVI foren construïdes al voltant de la vila diverses creus de terme i les ermites de Sant Pere (segle XV), la qual dona nom a un caseriu (53 h diss [1970]), de l’Esperança (amb un retaule del segle XV) i de Sant Miquel (final del segle XVI), a més del santuari i caseriu de Sant Pau d’Albocàsser. A la part més meridional del terme es troben els caserius de les Casetes i de la Calçada.

Col·laboració: 
MxC / JEC
Llegir més...