i Alboraia | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Alboraia

Nom oficial del municipi d’Alboraya
La rambla i l’església d' Alboraia
© Fototeca.cat
Municipi de l’Horta del Nord, 3 km al N de la ciutat de València.
Població: 
22.405 h
[2009]
Extensió: 
8 km2

És situat a la plana al·luvial costanera, a banda i banda del barranc de Carraixet, oberta al mar per la platja d’Alboraia (al S d’aquest barranc) i per la platja del Magistre (al N). Tot el terme és ocupat per l’horta, regada amb aigua de les séquies de Rascanya, de Mestalla i de Tormos, on hi són conreades, principalment, hortalisses (que proveeixen diàriament el mercat de València) i un conreu específicament local, la xufla, plantada a l’estiu i collida al novembre (que és la base de la coneguda indústria local de l’orxata de xufla). La terra de conreu és molt repartida i és explotada en un 85% pels propietaris; la resta, per arrendataris. La ramaderia tingué importància a les nombroses alqueries del terme per a abastar València. La indústria s’ha desenvolupat en petites empreses provinents de la capital. Hi ha un hipermercat d’àmbit comarcal. La població ha augmentat considerablement. El poble (16 248 h [2006], alboraiers ; 6 m alt.), situat a la banda dreta del barranc de Carraixet, tendeix a fusionar-se amb l’àrea urbana de la ciutat de València. Prop de la mar travessa el ferrocarril i l’autopista a Barcelona. Pel poble passa el ferrocarril de via estreta a Rafelbunyol. Era, en època islàmica, una important alqueria, la qual, després de la conquesta cristiana del 1238, fou donada al bisbe d’Osca, Vidal de Canyelles; la senyoria retornà a la corona al s. XV. La seva població participà activament amb els agermanats del 1519 al costat de Joan Llorenç. L’actual església parroquial de Santa Maria, barroca, és del s. XVIII. Dins el terme municipal es troben l’ermita de Carraixet, l’antic molí de Masquefa, l’ermita de Santa Bàrbara (a la partida de Savoia), el santuari del Miracle (o dels Peixets) i els antics cementiris dels Ajusticiats i dels Desemparats, fets construir pel consell de València cap al 1400.

Col·laboració: 
RPC / PBA / JEC
Llegir més...