Practicà un expressionisme molt cal·ligràfic i hieràtic. Es feu conèixer amb el grup Sílex, dedicat a un expressionisme populista. Passà per un constructivisme abstracte neoplasticista, de coloracions fosques i austeres. A partir del 1958 entrà en una pintura informalista, matèrica, terrosa i aspra. Es complicà amb relleus, i cap al 1960 obtingué unes matèries com ossoses, plenes de cràters o estructures poroses. A la seva obra posterior reaparegué lentament el tema figuratiu que presentà descompost en obres de caràcter oníric.