A partir del Congrés Antiimperialista Mundial reunit a Brussel·les (1927), Haya de la Torre transformà el moviment en un partit d’organització monolítica sota el seu control. Hom intentà que fos un partit d’abast continental, i algunes seccions funcionaren a Cuba, el Perú, Mèxic, Costa Rica i l’Argentina, però en realitat eren animades per exiliats polítics peruans, cosa que, en definitiva, i a partir del 1931, feu que el partit fos exclusivament peruà. Les eleccions d’aquell any al Perú donaren la victòria a l’APRA, però foren escamotejades per Sánchez Cerro. El 1945, l’APRA aconseguí tres ministeris al govern de José L. Bustamante. La dictadura del general Odría (1948-56) marcà el punt més alt de la persecució contra l’APRA, però a les eleccions del 1963 obtingué un bon nombre d’escons al Parlament. La ideologia de l’APRA es nodrí del sentiment nacionalista i antiimperialista de la Reforma Universitària de Córdoba, Argentina (1918), i de l’impacte del triomf de les revolucions mexicana i russa, i fou vist amb hostilitat per l’oligarquia i les forces armades. Mantingué relacions ambigües amb el règim militar nacionalista de J. Velasco Alvarado (1968-75) i fou contrari al govern del també general F. Morales Bermúdez. El 1978 l’APRA assolí una majoria de vots (35%) en les eleccions per a l’Assemblea Constituent, però la mort, el 1979, de Víctor Raúl Haya de la Torre hi originà greus tensions internes i perdé les eleccions del 1980.
Tanmateix, amb una orientació socialdemòcrata i dirigida —des del 1982— per Alan García, es convertí, en les eleccions del 1985, en el primer partit del país, i García assumí la presidència de l’estat fins l’any 1990, que fou elegit Alberto Fujimori. El 1992 el partit, ja amb García com a líder indiscutible, s’oposà a l’autocop de Fujimori i propugnà el boicot a les eleccions convocades pel novembre del 1992. Aquest mateix any Alan García abandonà el Perú i fou substituït en la secretaria general per Mercedes Cabanillas, que es presentà a les presidencials de l’abril del 1995, però no superà el 5%. L’APRA quedà fora del Congrés, però la fugida de Fujimori l’any 2000 i els bons resultats en les eleccions presidencials i legislatives del 2001 li permeteren recuperar un paper rellevant que es reflectí en la disputa en la segona volta de la presidència de García, tot i ser derrotat. Amb 28 escons mantingué durant aquesta legislatura (2001-06) el segon lloc al Congrés, que conservà en la següent (2006-11) amb 36 escons, tot i aconseguir García la presidència. A partir d’aleshores, però, cap dels seus candidats presidencials passà de la primera volta, i al Congrés passà a tenir una representació residual: sisena força en les eleccions del 2011 (4 escons) i del 2016 (5 escons).