i Salvador Allende Gossens | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Salvador Allende Gossens

ciències polítiques polít i història hist
Polític xilè.
Valparaíso, 26 de juliol de 1908 — Santiago, 11 de setembre de 1973

Llicenciat en medicina el 1932, i un dels fundadors, el 1933, del Partido Socialista Chileno, fou diputat del 1937 al 1946 i ministre de sanitat dins el govern de Pedro Aguirre Cerda en 1939-41 i 1941-42. Senador des del 1945, ocupà el càrrec de president del senat el 1952.

Es presentà com a candidat presidencial el 1952, 1958 i 1964, però les tres vegades fou derrotat. Finalment, com a representant de la coalició d’esquerres Unidad Popular, assolí la presidència el 1970, amb el 36% dels vots. La seva política, anomenada via xilena al socialisme, maldà per un trànsit pacífic al socialisme. Nacionalitzà els bancs, les mines de coure i algunes grans empreses i hagué d’afrontar les pressions nord-americanes i d’importants sectors de la societat xilena, tant dels més conservadors però també de les classes mitjanes i dels empresaris, que li retragueren els efectes de les seves polítiques redistributives, especialment l’elevada inflació.

En les eleccions legislatives del març de 1973 s’imposà la conservadora Confederación de la Democracia amb el 54,4% dels vots contra la Unidad Popular (43%). Es creà aleshores una situació de bloqueig entre la presidència i el govern. Allende refusà donar el vist i plau a les reformes de la cambra que frenaven els plans de socialització. Al juny superà un intent de cop d’estat, però al setembre del mateix any fou enderrocat per un cop d’estat militar que posà fi al règim democràtic i imposà una dictadura dirigida pel general Augusto Pinochet.

Fins el 2011, hom atribuí la mort de Salvador Allende als insurgents, però aquest any les investigacions d’un equip mèdicoforense xilè i internacional conclogueren que la causa de la seva mort fou el suïcidi.

Llegir més...