i Jaume Almera i Comas | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Jaume Almera i Comas

geologia geol i història eclesiàstica hist ecl
Geòleg i eclesiàstic.
Vilassar de Mar, Maresme, 1845 — Barcelona, 1919

Es doctorà en ciències a la Universitat de Barcelona i en teologia a València. Fou canonge, i professor de geologia i d’història natural al seminari de Barcelona. Fou deixeble del geòleg Landerer, amb el qual col·laborà en un estudi sobre el Maestrat l’any 1876. L’any 1874 fundà el Museu de Geognòsia i Paleontologia del seminari de Barcelona. Publicà, el 1878, una obra molt important en aquell moment: Cosmogonía y Geología; i l’any següent ingressà a l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i llegí en l’acte d’ingrés el seu treball De Montjuich a Papiol a través de las épocas geológicas. Amb l’ajut de la Diputació de Barcelona inicià la confecció del mapa geològic de la província; es trobà amb nombrosos problemes, principalment la manca de material topogràfic i de plànols. Confeccionà, juntament amb el cartògraf Eduard Brossa, a escala 1:40 000, el primer mapa geològic corresponent a la zona del Pla de Barcelona i Baix Llobregat, més tard presentat al Congrés Geològic Internacional de Londres (1888) i publicat l’any 1891. Després encara en publicà quatre més de les rodalies de Barcelona des del riu Tordera al riu Foix, el darrer el 1913. Assistí a molts d’altres congressos; adquirí una categoría internacional, i presidí, juntament amb Lluís M. Vidal, la reunió extraordinària de la Société Géologique de França, celebrada a Barcelona l’any 1889. El 1907 fou president de l’Acadèmia de Ciències i Arts de barcelona. Publicà gran nombre d’estudis monogràfics de geologia comarcal: Descrip ción geológica y génesis de la Plana de Vich (1906), Memoria sobre los depósitos pliocénicos de la cuenca del Bajo Llobregat (1894-95) i també de geologia local com Nota sobre la presencia del pliocénico superior en San Juan de Vilasar (1895), Excursión geológica dirigida a estudiar las relaciones del grupo de Montgat con el de Vallcarca (1902), Una playa de terreno cuaternario antiguo en San Juan de Vilasar i alguns altres estudis sobre jaciments de minerals i fòssils, amb la col·laboració del paleontòleg Artur Bofill i Poch.

Col·laboració: 
PMR
Llegir més...