i l’Alt Vinalopó | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

l’Alt Vinalopó

Nom castellà deAlto Vinalopó (es)
Nom castellà deAlto Vinalopó (es)

Comarca de la zona de llengua castellana del País Valencià, al límit amb Castella-la Manxa i Múrcia.
Població: 
54.061 h
[2009]
Extensió: 
645 km2

Cap de comarca, Villena. És centrada per la depressió transversal a les serres prebètiques que recorre el riu Vinalopó, més important com a via de pas a la Meseta que pel seu cabal: 0,44 m3 per segon. A la dreta del riu hi ha la Serrata, la serra de les Salines (1.237 m) i la serra de la Umbría (847 m); al N del Vinalopó hi ha la serra de Sant Cristòfor o de San Cristóbal (779 m), on és assentada la ciutat de Villena, i a l’esquerra del riu, les penyes Roges (1.042 m), la serra de l’Arguenya (1.228 m), la serra de Beneixama (1.004 m) i la serra del Frare (1.042 m). Sovint les serres s’aïllen entre conques i corredors, alguns més amples, com els de Villena i de les Salines. Els rius poc encaixats no han pogut encara decidir el drenatge: aiguamolls a Villena fins al canal del Rei i la llacuna de les Salines, en part bonificada. Pel NW (La Encina) el corredor enllaça amb el paisatge de la Manxa, fins i tot pels trets de continentalisme (gener 5,5°C, agost 24,6°C) i escassa precipitació (348 mm). El paisatge vegetal, d’aspecte subdesèrtic, respon al clima. La clímax seria probablement, en una gran part de la comarca, una màquia de garric i arçot, avui gairebé desapareguda.

Vista aèria de la ciutat de Villena, cap de comarca de l’Alt Vinalopó
© Arxiu Fototeca.cat
La situació fronterera perjudicà l’establiment humà, i ben avançat el s. XVIII moltes terres encara eren buides. El 1787 tenia més de 13.000 h, més de la meitat a Villena; al llarg del s. XIX la població augmentà suaument i constantment: al voltant dels 18 500 h el 1857 i dels 26.000 h el 1900. La industrialització, produïda a partir del 1920, fou un factor determinant del creixement demogràfic. A les darreres dècades del s. XX la població de la comarca augmentà discretament: 42.022 h el 1981, 46.366 h el 1991 i continuà fent-ho els anys següents (49.665 el 2001 i 52.170 el 2005). Per trams d’edat, el 2001 la població es distribuïa de la manera següent: el 16,2% tenia menys de 15 anys, el 67,5%, entre 15 i 64 anys i el 16,3% sobrepassava els 65 anys. El cap comarcal, Villena (34.185 h), concentra el 65,5% de la població (2005). La densitat de la comarca és de 80,88 h/km2, encara que hi ha diferències d’uns municipis a altres. Entre els més densos es troben Saix (148,02 h/km2) i Villena (98,91 h/km2), mentre que el Camp de Mirra (19,08 h/km2) i les Salines d’Elda (23,76 h/km2) són els municipis menys densos.

El 1999 el 61,1% de l’extensió comarcal era dedicada a l’agricultura (39.416 ha), fonamentalment de secà (79% de les terres llaurades). La vinya és la principal producció de la comarca (6.115 ha), dedicada a la vinificació (hi ha importants cellers cooperatius a Saix i Villena). També destaquen l’olivera i altres llenyosos (8.090 ha), els arbres fruiters (5.382 ha), els cereals (4.017 ha), les hortalisses (1.237 ha) i els conreus industrials (1.025 ha). Malgrat tot, la indústria i els serveis són avui els sectors més importants de l’economia comarcal. L’estructura industrial és dominada pel sector del calçat, per la proximitat del nucli fabril d’Elda. Després d’aquest sector, i a molta distància, hom troba els productes metàl·lics, la fabricació de maquinària i indústries del plàstic i el cautxú. Hi ha indústries extractives a Villena (guixos) i a Saix (roca calcària). El ferrocarril de Madrid a Alacant i la carretera utilitzen el pas Elda-Villena.

La història

De la prehistòria a la romanització

Els vestigis de poblament prehistòric són molt nombrosos, sobretot dins el terme de Villena. Els més antics són del Paleolític mitjà, amb indústria mosteriana (cova d’El Cochino). El Paleolític superior és desconegut; d’ençà del Mesolític (cova d’El Lagrimal, les dues coves de La Huesa Tacaña), però, la sèrie continua sense interrompre's. Cal esmentar també els poblats neolítics de Casa de Lara i d’El Arenal de la Virgen, que continuen a l’època eneolítica. De l’edat del bronze, el més important és el Cabezo Redondo, inclòs dins de la cultura d’El Argar. Probablement correspon al final del bronze el tresor de Villena, excepcional conjunt de vasos i braçalets d’or i de plata. Són coneguts dos poblats ibèrics, el de les Salines, del segle IV aC, amb necròpoli, i el del Cerro de San Cristóbal sobre Villena, que es romanitzà. Es coneixen diverses vil·les romanes (explotacions agrícoles).

De la Conquesta ençà

Villena, amb Saix, conquerida pels catalans el 1240, fou cedida a Castella el 1244 pel tractat d’Almirra; malgrat el fet que retornà a València per la sentència de Torrellas (1305), fou incorporada definitivament a Castella i Enric II n'instituí el marquesat; el 1836, aquest territori fou afegit a la província d’Alacant. Les Salines d’Elda (juntament amb la mateixa Elda) fou objecte del mateix tracte i esdevingué patrimoni de l’infant Manuel, amb població quasi exclusivament sarraïna, bé que valenciana des del 1305; l’expulsió del 1609 la deixà deshabitada. La repoblació fou lenta i difícil.

Col·laboració: 
VMR
Llegir més...