Fill del dibuixant i cartellista Josep Alumà i Sans (Barcelona 1897 – 1974). Durant la Guerra Civil freqüentà el taller de pintura del Comissariat de Propaganda de la Generalitat. Posteriorment estudià als tallers dels salesians de Sarrià i amplià la seva formació amb estades a Itàlia, Holanda, França, els EUA, etc. Les seves primeres obres —retaules i murals— són de caràcter predominantment religiós i d’estètica medievalitzant. La dècada de 1960 adoptà el figurativisme que el caracteritzà i s’endinsà en la temàtica esportiva, en la qual excel·lí. És autor de diverses Suites Olímpiques, com la dels Jocs Olímpics de Mèxic (1968), les de Los Angeles (1984) i les de Barcelona (1992), a més de les Suites Olímpiques de Neu dels Jocs Olímpics de Nagano (1998). També és l’autor de la decoració pictòrica dedicada al naixement de l’olimpisme que decora el saló presidencial del Comitè Olímpic Internacional a Lausana (1998), per encàrrec de Joan Antoni Samaranch, i del quadre del Centenari del Reial Club Esportiu Espanyol (1999). Feu també la decoració mural de l’Arxiu de Comptes, al Palau de la Generalitat (1974-75).
S’acredità internacionalment com un dels màxims coneixedors de la tècnica del retaule i fou professor d’aquesta especialitat a l’Escola de Llotja (1953-89). Obtingué, entre d’altres, els premis de la Biennal de l’Esport en les Belles Arts (1967), amb l’obra Ecuestre, Ciutat de Barcelona (1978) i Ynglada Guillot (1980), així com la Creu de Sant Jordi (2000) i la Medalla d’Or del Reial Cercle Artístic (2015).