i Frederic Amat i Noguera | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Frederic Amat i Noguera

Frederic Amat i Noguera
© F.Amat
art art
Artista plàstic i escenògraf.
Barcelona, 15 de maig de 1952

Féu estudis d’arquitectura i d’escenografia a Barcelona. S'inicià com a dibuixant però aviat s’interessà pels aspectes plàstics de la matèria. Conrea un informalisme amb escasses referències a elements concrets i recorre molt sovint a l’ús de materials tèxtils. Són característiques les seves entonacions càlides. Treballà durant un temps a Mèxic, on fou molt influït per l’art indígena.

Com a escenògraf, col·laborà estretament amb Fabià Puigserver i Plana, amb el qual participà a El público, de F. García Lorca (1986), obra dirigida per Lluís Lluís Pasqual i Sánchez, per al qual ha creat els espais escènics de Tirano Banderas (1992), de R.M. del Valle-Inclán, Roberto Zucco (1993), de B-M. Koltès, Haciendo Lorca (1996), i Tot esperant Godot (1999), de S. Beckett. Són molt destacables també les col·laboracions amb el ballarí i coreògraf Francesc Gelabert i Usle, sovint amb la seva companyia de dansa Gelabert/Azzopardi: Belmonte (1988), El jardiner (1993), Zum-zum-ka (1998), Preludis (2002) i Ki (2010).

Sogas, obra de Frederic Amat
© F.Amat
L’any 2002 debutà com a director escènic en l’òpera-oratori Oedipus Rex, d’Igor Stravinskij, i, posteriorment, ha presentat El viaje a Simorgh, de José María Sánchez Verdú, al Teatro Real de Madrid (2007), i el poema Blanco, d’Octavio Paz, al Teatre Lliure (2008). Participà en el disseny de la cerimònia d’inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona. Ha realitzat també els curtmetratges experimentals Viatge a la lluna (1998), Foc al càntir (2000) i El aullido (2009), amb guions de Federico García Lorca, Joan Brossa i Guillermo Cabrera Infante, respectivament.

És molt destacable també la seva activitat com a il·lustrador, vessant en el qual destaquen, entre d’altres, les col·laboracions en edicions de bibliòfil de Vista de amanecer en el Trópico, de Guillermo Cabrera Infante (1998), La realidad y el deseo, de Luis Cernuda (2002), Las mil y una noches (2005-06), i l'Odissea (2010). Ha realitzat també murals (Mural de les Olles, 2001, Mural Pits de Gallifa, 2002, Porta dels lectors de l’Ateneu Barcelonès, 2007, Vil·la Nurbs, 2008) i el vitrall Vidriera bestial (2002). A banda, dissenyà l'escultura Solc, homenatge al poeta Salvador Espriu, instal·lada a la confluència del Passeig de Gràcia amb Diagonal de Barcelona, que fou inaugurada al gener de 2014.

Ha estat guardonat amb el premi Ciutat de Barcelona de Belles Arts (2002),el Premi Nacional de cultura d’arts plàstiques (2007) i el Premi Internacional Terenci Moix (2013).

Data de revisió: 
2014-01-21
Llegir més...