Feu estudis de medicina, que no va acabar. Col·laborà en revistes barcelonines com L’Intransigente i a periòdics satírics com el Papitu i L’Esquella de la Torratxa. Fundà El Día Gráfico i el setmanari Los Miserables. Inicià amb l’empresari Sugrañes el gènere de revista al teatre Còmic. L’actor Josep Santpere li estrenà més de cent comèdies, entre les quals cal esmentar Baixant de la Font del Gat o la Marieta de l’ull viu (1924), en col·laboració amb Gastó A. Màntua, la qual, l’any 1927, convertí en film, amb el mateix Santpere com a protagonista. El 1916 escriví l’argument Las peripecias de Baby, que dirigí Pedro Trilla, i el 1918-19 el tema i el guió del serial Los arlequines de seda y oro, que portà a la pantalla Ricard de Baños, i en la qual debutà Raquel Meller. A ell es deu també l’aparició a la pantalla de Santpere, Tórtola València i, en part, la del còmic Miquel Mas. Realitzador a la segona època del cinema català, fou un dels qui no es rendiren amb la crisi dels anys 1925-30. Altres títols també d’èxit foren Les dones de tothom (1918) i Amàlia (1919). Fou molt valorat com a redactor i traductor dels títols explicatius que s’intercalaven en les cintes mudes. Com a director se'n destaquen Una apuesta original (1918), Corazones y aventuras (1926) i Caramellas (1928), primer film de producció catalana ‘sonoritzat’ en els estudis, que ell acabava d’obrir a Barcelona, de sincronització i doblatge amb discs. Exercí també de productor, operador en cap i guionista. La seva comèdia musical ¡Viva la vida! seria portada, el 1934, al cinema per Josep Maria Castellví. Exiliat el 1939 a Xile, assessorà Eduard Borràs en comeses de guionatge i realització fílmica; també hi dirigiria diverses emissores radiofòniques. L’obra d’Amichatis, teatral i cinematogràfica, anà paral·lela al corrent boulevardier francès, tot cercant la mesura d’un populisme barceloní. Retornà a la península Ibèrica i morí oblidat.