i Amsterdam | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Amsterdam

Vista d’un dels nombrosos canals que creuen la ciutat d’Amsterdam
© Corel Professional Photos
Capital dels Països Baixos, a l’Holanda Septentrional, a la confluència de l’IJ i de l’Amstel.
Població: 
784.317 h
[est. 2011]

És el nucli d’una aglomeració metropolitana (1 013 147 [2003]) iun centre comercial, bancari i industrial, que forma part de l’anomenat Randstad Holland o anell urbà d’Holanda, constituït per una sèrie de ciutats de funcions diverses i complementàries. La ciutat, construïda pràcticament sobre l’aigua, ha hagut de crear, al llarg de la seva història, una xarxa de canals que li permetin la sortida al mar. Aquests canals assenyalen les diverses etapes del seu creixement i determinen el pla actual radial, tallat per avingudes concèntriques al voltant del port. El centre comercial i de negocis actual, que gravita al voltant del port i de la plaça del Dam, conserva bé els edificis de l’època barroca, alineats al llarg dels carrers semicirculars que voregen els petits canals del centre. A la mateixa plaça hi ha el Palau Reial (s XVII). El 1876 fou construït el canal de la mar del Nord, que evita la travessada del Zuiderzee. Durant tot el s. XIX fou la primera ciutat del país per la seva població, i el port més important dels productes tropicals i la fusta. Però la descolonització i la consegüent decadència del comerç obligaren a cercar noves funcions i a interessar-se cada vegada més pel tràfic, principalment de productes pesants, del Rin, al qual resta enllaçada per canals. Els nous magatzems i els nous molls construïts són testimoni d’aquesta nova orientació. Paral·lelament sorgí el gran complex siderúrgic d’IJmuiden. Hom importa minerals, fusta, fibres tèxtils i cereals. La societat americana Cargill obtingué permís, l’any 1959, d’obrir una dàrsena per a descarregar-hi i emmagatzemar-hi el gra. Hom exporta productes manufacturats i agrícoles. Ja al s. XVII el comerç amb les Índies permeté d’acumular capitals i una indústria poderosa. L’Amsterdam-Rotterdam Bank i l’Algemene Nederlands Bank són actualment els dos establiments bancaris més importants; a més, hi ha una borsa de gran activitat. La indústria és molt diversificada. Entre les més tradicionals es troben la talla de diamants, la impremta, l’editorial i la de les porcellanes. Modernament s’ha desenvolupat la indústria química i siderúrgica. Té aeroport. Amsterdam constitueix també el centre d’una vida cultural i artística molt intensa, representada especialment per la seva universitat, que data del s. XVII: Universitat d’Amsterdam i la Vrije Universiteit (‘Universitat Lliure’). Compta també amb diversos organismes d’investigació. L’orquestra Concertgebouw és mundialment coneguda.

Plaça del Dam
© Xevi Varela
Durant el s. XIII Amsterdam no era sinó un poble de pescadors. Al s. XIV fou emmurallada, i, rival de l’Hansa, obtingué la llibertat de navegació per la Bàltica, que arribà a dominar, com també el comerç amb Lisboa (productes orientals). Les campanyes espanyoles a Flandes motivaren l’establiment a la ciutat de molts artesans i comerciants; negada l’obediència a la corona espanyola (1578), quadruplicà la seva població; entre el 1610 i el 1622 es convertí en centre del comerç oriental (Companyia de les Índies, 1702), sobretot després del tractat de Westfàlia, que tancava la sortida d’Anvers al mar. Durant tot el s. XVII conservà el predomini comercial i financer, que al XVIII li disputà Londres. L’any 1787 fou ocupada pels prussians. L’època del control francès (1795-1813) marcà la seva decadència, malgrat haver estat convertida en capital de la República Bàtava. Al s. XIX la construcció de nous canals i l’augment del tràfic amb Orient feren ressorgir la ciutat, que, però, no recobrà l’antiga preeminència. El seu vigor econòmic es féu palès amb la rapidesa amb què es reféu de les destrosses de la Segona Guerra Mundial.

Concert Gebouw
© Xevi Varela
L’etapa artística més notable de la ciutat correspon a mitjan s. XVI i sobretot al s. XVII; en aquesta època hom conreà un art propi de la burgesia protestant que es manifesta en una arquitectura que defuig l’exuberància barroca, com la Noorderkerk (1620-23), temple de planta central, d’acord amb les exigències litúrgiques de la Reforma, obra d’Hendrik de Keyser; o la Casa de la Ciutat (1648-55) de Jacob Van Campen, d’un italianisme preneoclàssic. Amsterdam és considerada bressol del retrat col·lectiu o “cívic” des de mitjan s. XVI, gènere que s’havia de generalitzar a tot Holanda. És seu del Rijksmuseum, especialitzat en pintura neerlandesa, un dels museus d’art més importants del món. El 1973 s’obrí el Museu Van Gogh, situat a l’edifici conegut com G.T. Rietveld.

Col·laboració: 
RAs / GaF / FFV
Llegir més...