Tanmateix, en absorbir Catalonia Monastica, una altra publicació del monestir, s’amplià posteriorment a la història monàstica catalana (1955). El primer director fou Anselm Albareda, al qual succeí l’equip de monjos arxivers, entre els quals hi havia Cebrià Baraut i Anscari M. Mundó. El seu antecedent fou la Revista Montserratina (gener del 1907-desembre del 1917), que havia tingut com a directors Ramon Colomé (1907-15) i Romuald Simó (1915-17), i en què predominava l’ús de la llengua castellana. L’abat Antoni M. Marcet, elegit com a coadjutor de l’abat Deàs (1913), decidí donar-li més volada i en nasqué Analecta, gairebé tota escrita en català i amb la mateixa finalitat. Fins el 1928 se’n publicaren sis volums. El 1951 l’abat Aureli M. Escarré obtingué del govern central el permís per a continuar-la, i el primer volum d’aquesta nova època —vuitè de la sèrie— fou publicat el 1955, tot i que porta la data de 1954-55. Es mantingué el nom anterior i es desestimà la proposta feta per Anselm Albareda de titular-la Analecta Monastica Catalana, ja que absorbia Catalonia Monastica. El darrer volum —desè— porta data del 1964. D’entre els volums publicats se’n pot destacar el novè, Miscel·lània Anselm Albareda, editat el 1962 amb motiu de la promoció d’aquest insigne monjo montserratí al càrrec de cardenal pel papa Joan XXIII.
Lectures
- MASSOT I MUNTANER, J.: Els creadors del Montserrat modern. Cents anys de servei a la cultura catalana, PAM, 1979, “Biblioteca Serra d’Or”, vol. 23.