Antiga capital de l’Anjou, és un centre regional i mercat agrícola que es disputa la prioritat amb els de Nantes, Tours i Mans. Alhora, s’hi ha desenvolupat un important centre industrial (metal·lúrgia, electricitat, teixits, destil·lació de vins i licors, fotografia). Université Catholique de l’Ouest, fundada el 1876 i Universitat Estatal. Centre nacional de dansa contemporània. Angers és també nus de comunicacions (ferrocarril i carretera).
Antic centre polític dels andecaus, fou anomenada Iuliomagus en temps dels romans. El 563 Xilderic I la prengué als saxons i l’annexionà al regne franc. Al s. IX esdevingué la principal residència dels comtes d’Anjou ( comtat d’Anjou). Possessió anglesa sota els Plantagenet (s. XII), Angers retornà a França el 1204 i s’expandí a partir del primitiu nucli vora el castell. Gràcies a l’increment del tràfic fluvial, es desenvolupà industrialment durant els s. XVII i XVIII. Al juny del 1793, Angers fou presa pels contrarevolucionaris de la Vendée, dos milers dels quals hi foren afusellats pocs mesos més tard pel convencional Francastel.
La catedral gòtica de Saint-Maurice (s. XII-XIII), de nau única, coberta amb voltes bombades sobre ogives encreuades, té vitralls de la segona meitat del s. XII i ha estat molt restaurada. El castell (1228-38), molt ben conservat, de forma pentagonal amb disset torres de 40 a 60 m d’alçària, allotja un museu de tapissos, entre els quals sobresurt la sèrie de l'Apocalipsi (1375-80). Resten també vestigis renaixentistes, com la casa Pincé (1523-35). El Musée David d’Angers conserva, entre d’altres exemplars notables de l’escola francesa, una completíssima col·lecció d’obres d’aquest escultor romàntic, nadiu de la ciutat. Ciutat amb una tradició musical important, és seu de l’Orquestra Filharmònica del País del Loira des del 1971.