El comte Folc V fou rei de Jerusalem (1131), i el seu fill Jofre V, dit Plantagenet
, es casà amb Matilde, filla del rei anglès, i foren pares del rei Enric II d’Anglaterra. El comtat restà unit a aquell regne fins el 1203, que fou confiscat pel rei de França i reunit a la corona. Lluís VIII de França el deixà en testament al seu fill Carles, que fou el fundador de la Segona dinastia angevina
. L’esmentat príncep, el 1246, adquirí el comtat de Provença en casar-se amb la comtessa Beatriu, i el 1266 ocupà el regne de Nàpols i Sicília. La política italiana iniciada per ell l’enfrontà aviat amb la casa reial de Catalunya-Aragó per tal com Pere el Gran estava disposat a fer valer els drets de la seva muller Constança de Sicília a l’heretatge de Sicília.
Per raó d’aliances matri monials, sortiren quatre branques de la segona dinastia d’Anjou: la dels reis de Nàpols i comtes de Provença, extingida el 1382; la dels reis d’Hongria i Polònia, fundada per Carles Martel, fill de Carles II de Nàpols; la dels prínceps de Tarent, formada per Felip (mort el 1332), príncep de Tarent i Acaia, també fill de l’esmentat Carles II, branca que heretà l’imperi llatí de Constantinoble; i la dels ducs de Durazzo, iniciada per Joan (mort el 1336), duc de Durazzo i titulat rei d’Albània, un altre fill de l’esmentat Carles II.
Els Anjou reis d’Hongria