ducat d’Anjou

Armes dels ducs d’Anjou

Títol donat per Joan II de França el 1384 sobre l’antic comtat d’Anjou al seu fill Lluís (mort el 1384), que fou el fundador de la tercera dinastia angevina, la qual no pogué fer valer els seus drets sobre el regne de Nàpols, però regnà sobre Anjou, el Maine i Provença.

El darrer de la dinastia fou Carles V, que deixà el ducat a Lluís XI de França, el qual el reincorporà a la corona (1481). El títol fou concedit diverses vegades, de manera honorífica, a prínceps de sang, entre ells a Francesc Hèrcules (mort el 1584), duc d’Alençon, fill d’Enric II de França;

Tercera dinastia d’Anjou

al futur Enric III, a dos fills de Lluís XIV i al seu net Felip, que més tard fou rei d’Espanya amb el nom de Felip V. Lluís XVIII, abans d’ésser rei, detingué aquest títol ensems amb el de comte de Provença. Als segles XIX i XX, després de la mort del comte de Chambord (1883), se l’arrogaren alguns dels pretendents carlins espanyols, que es consideraven també legítims pretendents al tron de França, així com, des del 1946, l’infant Jaume, fill d’Alfons XIII d’Espanya, en fer valer els seus drets a aquell regne.