i Annapurna | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Annapurna

Vista de la serralada de l’Annapurna
Corel
Serralada del Nepal, al massís de l’Himàlaia (40 km de llargada).

Els seus punts més elevats són l’Annapurna I (8.078 m) i l’Annapurna II (7.937 m); tots els cims que els volten sobrepassen els 7.000 m; el glaç hi és abundant, però no forma glaceres importants, puix que les valls són d’una gran profunditat; pel seu peu passa el riu Kāli Gandaki resseguint una falla. La base és formada per roques cristal·lines, principalment gneis, i a sobre hi ha calcàries del Paleozoic i esquists formats des del Cambrià fins al Cretaci. Forma una barrera a les influències de les pluges i dels monsons. L’Annapurna I fou el primer cim ascendit de més de 8.000 m, expedició duta a terme el 1950 pel francès Maurice Herzog. El 1974 un equip d’alpinistes catalans assolí l’Annapurna Est (8.026 m); fou la primera vegada que l’alpinisme català superava els 8.000 m.

Llegir més...