i Apèndix Virgiliana | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Apèndix Virgiliana

literatura lit
Recull de poemes transmès sota el nom de Virgili.

La denominació apareix per primer cop en l’edició del recull feta per I.I. Scaliger (Lió 1573). Segons les matèries o els gèneres inclosos en el recull, hom hi pot distingir: elegies, com les Dirae (‘Imprecacions’) i Lydia (‘Lídia’), en hexàmetres, i la Copa (‘La tavernera’) i les Elegiae in Maecenatem (‘Elegies a Mecenas’), en dístics elegíacs; dos llargs epil·lis, d’estil alexandrí, el Culex (‘El mosquit’) i la Ciris (‘L’agró’), en hexàmetres; un poema didàctic, científic i filosòfic, l' Aetna (‘L’Etna’), en hexàmetres; un idil·li, el Moretum (‘L’almadroc’), també en hexàmetres; el Catalepton (‘Minúcies’), títol probablement col·lectiu, que comprèn tres (o quatre) priapeus i quinze (o setze) epigrames, en metres diversos; tres poemes aberrants, dos d’ells ( De institutione uiri boni i De est et non ) sens dubte originals d’Ausoni. La paternitat virgiliana del recull fou reconeguda per l’antiguitat i la tradició medieval. A partir de l’Humanisme i del Renaixement sorgiren les primeres manifestacions d’escepticisme. Pocs erudits creuen avui en l’autenticitat de tot el recull; sens dubte només són virgilians uns quants epigrames (2, 4, 5, 8 i 11). Tots els altres texts, degueren ésser escrits, la major part, entre els s. I i II dC. Tot el recull ha estat traduït per M. Dolç, dins la col·lecció de la Fundació Bernat Metge (1982 i 1984).

Col·laboració: 
MDo / SJV
Llegir més...