La denominació apareix per primer cop en l’edició del recull feta per I.I. Scaliger (Lió 1573). Segons les matèries o els gèneres inclosos en el recull, hom hi pot distingir: elegies, com les Dirae (‘Imprecacions’) i Lydia (‘Lídia’), en hexàmetres, i la Copa (‘La tavernera’) i les Elegiae in Maecenatem (‘Elegies a Mecenas’), en dístics elegíacs; dos llargs epil·lis, d’estil alexandrí, el Culex (‘El mosquit’) i la Ciris (‘L’agró’), en hexàmetres; un poema didàctic, científic i filosòfic, l' Aetna (‘L’Etna’), en hexàmetres; un idil·li, el Moretum (‘L’almadroc’), també en hexàmetres; el Catalepton (‘Minúcies’), títol probablement col·lectiu, que comprèn tres (o quatre) priapeus i quinze (o setze) epigrames, en metres diversos; tres poemes aberrants, dos d’ells ( De institutione uiri boni i De est et non ) sens dubte originals d’Ausoni. La paternitat virgiliana del recull fou reconeguda per l’antiguitat i la tradició medieval. A partir de l’Humanisme i del Renaixement sorgiren les primeres manifestacions d’escepticisme. Pocs erudits creuen avui en l’autenticitat de tot el recull; sens dubte només són virgilians uns quants epigrames (2, 4, 5, 8 i 11). Tots els altres texts, degueren ésser escrits, la major part, entre els s. I i II dC. Tot el recull ha estat traduït per M. Dolç, dins la col·lecció de la Fundació Bernat Metge (1982 i 1984).