i Josep Aragay i Blanchart | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Josep Aragay i Blanchart

Obres de ceràmica policroma de Josep Aragay ; a l’esquerra plat; a la dreta, gerra
© Fototeca.cat
art art, pintura pint i ceràmica ceràm
Pintor, ceramista i teòric de l’art.
Barcelona, 1889 — Breda, Selva, 1973

Noucentista i preceptista del Noucentisme. A 14 anys publicà algun dibuix a En Patufet. Treballà a l’acadèmia Galí del 1907 al 1911. Eugeni d’Ors li confià (1911) la direcció plàstica de l’Almanac dels Noucentistes, i, des de la mateixa data, col·laborà com a il·lustrador al Papitu i ingressà al grup de Les Arts i els Artistes. Fou un dels fundadors de la revista Picarol (1912), i el 1913 feu la primera exposició personal de pintura, a les Galeries Dalmau. El 1915 feu la primera de ceràmica, en col·laboració amb Quer. Viatjà a Itàlia (1916-17), i rebé l’encàrrec de la font, revestida de rajols, del Portal de l’Àngel, de Barcelona (1917). Fou professor de decoració ceràmica a l’Escola Superior de Bells Oficis de la Mancomunitat, fins que en fou expulsat a causa de l’afer Dwelshauvers. El 1925 es retirà a viure a Breda, on fundà un taller ceràmic. Feu pintures murals, les més importants de les quals són les del Baptisteri de Breda (1925), que refeu el 1965. Cal esmentar també els plafons ceràmics realitzats el 1931 per a un dispensari antituberculós de la Caixa de Pensions de Catalunya i Balears (redescoberts el 2018 després que fossin traslladats). Publicà a la col·lecció “La Revista”, de Barcelona, La pintura contemporània, 1916, Itàlia (poemes), 1918, amb pròleg de Carles Riba, i la seva obra fonamental, El Nacionalisme de l’Art, 1920. El seu expressionisme inicial, derivat de Brangwyn, s’acostà, per influència de Galí, a un barroc apassionat i violent. Després del 1915 se cenyí a un acostament cap al constructivisme, enllaçant el primer Renaixement italià amb formes encara vivents de l’art popular català, amb un grafisme clos, que fa pensar en els de Modigliani i Campigli. Com a teòric tingué una gran influència sobre els artistes catalans de la tercera dècada, en la voluntat de creació d’un art nacional.

Col·laboració: 
ACi
Data de revisió: 
2018-05-03
Llegir més...