A la segona meitat del s. IX limitava aproximadament a l’est amb un tram del riu Gállego fins a la vall de Tena i, a l’oest, amb Ansó; al sud, amb el comtat imprecís de Bailo, i arribava fins a prop de Jaca. Posteriorment inclogué Sobrarb fins a la incorporació d’aquest territori al comtat de Ribagorça a mitjan s. X; anà engrandint-se o empetitint-se, segons l’arbitri dels reis de Pamplona, fins al començament del s. XI. Governat per la família dels Asnar, aquests lluitaren per sobreviure independents dels reis de Pamplona. Malgrat que Asnar I d’Aragó , fundador de la dinastia, fou expulsat pel seu gendre Garcia I d’Aragó, el seu fill Galí II d’Aragó i successors pogueren recobrar el comtat sota la tutela dels navarresos. Per a contrarestar la influència pamplonesa, el fill d’Asnar II, Galí III, es preocupà no solament de l’organització interna del comtat, sinó també de l’expansió vers llevant i ponent. Però, en casar-se la seva filla i hereva, Andregot I, amb Garcia III de Pamplona, el comtat d’Aragó quedà unit, per més d’un segle, al regne de Pamplona. Això no obstant, Aragó continuà fruint d’una personalitat política pròpia. Fins obtingué un bisbe privatiu del comtat. Durant bona part dels s. X i XI, Aragó tan aviat fou regit per comtes nomenats pels reis de Pamplona com per fills d’aquests amb títol reial sota la tutela pamplonesa. A la mort de Sanç III de Pamplona (1035), Aragó recuperà la llibertat i esdevingué independent.
Evolució del comtat d’Aragó fins l’any 1000
© fototeca.cat