i Arcavell | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Arcavell

Poble del municipi de les Valls de Valira (Alt Urgell), situat a 1.142 m d’altitud, al vessant de ponent del bony de Quíxol, més d’un quilòmetre a l’esquerra de la Valira.
Població: 
36 h
[2009]

L’antic terme és accidentat amb la serra d’Arcavell , que s’estén entre el pic de Caborreu (2 229 m) i el turó del Pradal i és travessada al coll de Bolariu per la pista forestal d’Estamariu i pel coll d’Arcavell , pel camí de Bescaran a Arcavell.

Les cases s’esglaonen pel pendent, amb teulats de llicorella a doble vessant i parets de pedra. L’església parroquial de Sant Andreu és d’una sola nau amb transsepte; l’absis, semicircular, és cobert amb volta de quart d’esfera; s’hi obren dues finestres de mig punt. Al capdavall de la nau, sobrealçada, tocant a la façana, s’adossa el campanar de torre, quadrat. Té una porta lateral i una altra de rectangular al frontispici, datada del 1671. Sobre el poble, al costat de la casa de carrabiners, ara abandonada, hi ha les restes de Sant Andreu Vell, l’antiga església parroquial romànica; se'n conserva només l’absis semicircular, que era cobert amb volta de quart d’esfera, amb una motllura en la línia d’arrencament i una finestra de mig punt de doble esplandit.

La festa major d’Arcavell se celebra el primer diumenge d’octubre, i també es fa festa per Sant Andreu, al novembre.

Hom ha dit que el topònim Arcavell podria ser d’origen preromà. És documentat per primer cop en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell, juntament amb l’església de Sant Andreu, l’any 839. El 1132 el comte Ermengol VI d’Urgell donà el lloc i el castell d’Arcavell a la mitra urgellesa, que ja hi posseïa la població i altres béns des del segle X. Pertangué a la seva jurisdicció fins a la fi de l’Antic Règim. En el pariatge del 1278 el comte de Foix renuncià a totes les reclamacions presentades sobre els castells de Montellà, Bescaran i Arcavell. Potser s’han de relacionar amb el bandolerisme de l’època algunes de les notícies següents, en concomitància amb els hugonots. El dia 1 de setembre de 1537 el capítol urgellès escriví al lloctinent de Catalunya comunicant-li la destrucció del poble d’Arcavell pels francesos. El 1591 consta que els luterans s’havien apoderat de l’indret.

Fins al s. XVIII, Arcavell tingué jurisdicció sobre el poble andorrà de Juverri. Francisco de Zamora explica, en un dels seus viatges de la segona meitat del segle XVIII, que la creu d’Arcavell era la fita divisòria amb Andorra, creu que era situada prop del camí i del riu, on hi havia un molí fariner; hi tenia lloc la cerimònia de la rebuda del bisbe. El cens del 1860, no esmenta la caseria d’Escàs, però cita dins el terme d’Arcavell la Borda del Coll, alberg de pastors, alguns corrals de bestiar, la masia de Garavet, el molí fariner d’Alís, la Caseta de la Farga i la Fagina de Moles. Fins el 1970 fou municipi independent i avui forma una entitat municipal descentralitzada juntament amb la Farga de Moles.

Llegir més...