i Francesc Armanyà i Font | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Francesc Armanyà i Font

història eclesiàstica hist ecl i teologia teol
Eclesiàstic i teòleg.
Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1718 — Tarragona, Tarragonès, 1803

Ingressà al convent d’agustins calçats de Barcelona (1732), fou secretari provincial (1750) i prior del nou convent de Sant Agustí (1752), reelegit el 1775, i n'acabà la construcció de l’església (1758). Elegit provincial de Catalunya i Aragó (1758), acabat el trienni, hom li encarregà la tasca de prefecte provincial d’estudis en la qual propugnà ardorosament les idees de la il·lustració, fet que li valgué l’acusació de jansenista. Durant la seva estada barcelonina féu oposicions a la facultat d’arts de la Universitat de Cervera, però les perdé a causa del monopoli que hi havia (1743). Nomenat bisbe de Lugo (1768), hi emprengué una gran campanya en pro de la instrucció, instituint escoles gratuïtes d’ensenyament primari (1780); hi fundà també la Sociedad Económica de Amigos del País (1784). Arquebisbe de Tarragona (1785), seguí la mateixa línia pastoral i col·laborà a la fundació de la Societat Econòmica, de la qual fou el primer director (1787); defensà enèrgicament els sacerdots francesos emigrats i n'allotjà prop de tres-cents contra la voluntat de la cort de Madrid; però al mateix temps influí molt en la resistència catalana a la Revolució Francesa (1792-94), sobre la qual escriví quatre pastorals. Col·laborà en totes les obres públiques de la ciutat i acabà, amb les rendes de la mitra, la reconstrucció de l’aqüeducte romà (1798). Les seves pastorals i el seu Cursus Theologicus (1761-68), que restà inacabat per la seva promoció al bisbat de Lugo, el situen en la línia jansenista i regalista moderada. Morí pobre i amb fama de santedat.

Col·laboració: 
FTM
Llegir més...