i Evarist Arnús i de Ferrer | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Evarist Arnús i de Ferrer

Evarist Arnus i de Ferrer
© Fototeca.cat
economia econ
Financer.
Barcelona, 1820 — Barcelona, 1890

Fou funcionari municipal des del 1840 fins al 1843. Entrà en el món de la borsa i aprofità el boom de 1843-46 per a fer-se una posició —primer com a col·laborador d’algun corredor, però des del 1846 pel seu compte—, la qual cosa consolidà els anys posteriors mitjançant bones jugades. El 1852 inaugurà la seva casa de banca, que esdevingué, la dècada dels seixanta, una de les més importants del Principat. S'especialitzà en les inversions borsàries. Imprimí a l’estalvi català una preferència vers els valors de renda fixa, sobretot en obligacions ferroviàries, i fou sempre enemic de les operacions de crèdit. Fou el primer promotor del Casino Mercantil (1860). Fundà el Teatre Líric de Barcelona (1881), i fou president de la Casa de Caritat de Barcelona. Visqué la Febre d’Or i fou un dels promotors de l’Exposició Universal del 1888. Bé que no participà activament en política, se sentia identificat amb els ideals econòmics del partit liberal i es destacà sempre pel seu ideari lliurecanvista. El seu net Gonçal Arnús i Pallós fundà el 1910 la Banca Arnús.

Col·laboració: 
EEs / MSG / RTF
Llegir més...