i Assam | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Assam

Estat federat de l’Índia, al nord-est del país.
Població: 
24.200.000 h
[est 1994]
Extensió: 
78.523 km2

La capital és Dispur, suburbi de la ciutat de Gauhāti, capital de la regió històrica i principal aglomeració de l’estat actual. Hom hi distingeix tres àrees: la septentrional, muntanyosa, constituïda per l’Assam, a la regió de l’Himàlaia, la intermèdia, a la vall d’Assam, i la meridional, formada per l’altiplà de Shillong i les muntanyes de Nagā. El clima és tropicomonsònic, amb precipitacions molt abundants (a la ratlla dels 3 000 mm), i la vegetació predominant és el bosc espès. L’estat comprèn la conca alta i mitjana del Brahmaputra, el riu més important de la regió. La població és ètnicament molt diversa: hi són parlades més de 100 llengües i dialectes diferents. És una regió essencialment agrícola (te, arròs, cotó, canya de sucre, jute) i minera (carbó, petroli). La indústria es redueix a les refineries de petroli de Digboi i Gauhāṭi i a algunes indústries tèxtils (seda i cotó). Les comunicacions són molt difícils a causa de la turbulència dels rius i de l’espessor dels boscs. Conegut amb el nom de Kāmarūpa, l’Assam formà una marca de l’imperi gupta, i la seva història és poc coneguda fins al s. VII, que Chachangka, després d’implantar-se a Bengala, conquerí l’Assam i inicià una persecució contra els budistes que acabà amb la conquesta de la vall per la dinastia Pāla, budista, a la primera meitat del s. IX. El 1229, l’Assam passà a les mans de la dinastia birmana Āhom (de la qual prengué l’actual nom) i que resistí durant el s XIII dos forts intents d’ocupació musulmana procedents de Bengala. El 1663, però, el Baix Assam es rendí a l’imperi musulmà d’Aurangzeb, fet que contribuí decisivament a la islamització de la seva població. Al començament del s. XIX, l’Assam esdevingué una dependència birmana, i pel tractat de Yahdabo, signat després de la primera guerra anglobirmana (1826), Birmània cedí el seu domini sobre l’Assam a la Gran Bretanya, que el constituí en protectorat dependent del governador de Bengala fins el 1874, que es convertí en una delegació separada. El 1937 esdevingué una província autònoma i serví de front dels aliats en llur ajuda a la Xina. En declarar-se la independència de l’Índia i el Pakistan (1947), la major part d’Assam fou atribuïda a la Unió Índia, mentre que el Baix Assam passà a formar part del Pakistan. El govern indi decidí el 1960 de separar els naga de l’administració assamesa, i creà l’estat de Nāgāland, amb una part del territori de l’Assam. Pel setembre del 1968 una altra part d’Assam entrà a formar part del nou estat de Meghalaya.

Col·laboració: 
MGA
Llegir més...