Col·laborador actiu d’Emili Mira en els primers anys de l’Institut Psicotècnic, estudià els problemes de la psicologia de l’audició. Catedràtic de la Universitat de Sevilla (1953) i la Universitat de Barcelona, fou director de l’Hospital Clínic (1967). Membre de la Reial Acadèmia de Medicina (1968), treballà extensament en gairebé tots els camps de la seva especialitat i principalment en la fisiopatologia dels vertígens, la patologia del vol i els aspectes quirúrgics.