i Jaume Baçó | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Jaume Baçó

Sobrenom amb el qual és conegutJacomart
Pintura
Sobrenom amb el qual és conegutJacomart
San Benet en un retaule de Jaume Baçó, a la catedral de València
© Fototeca.cat
pintura pint
Pintor.
València, aprox. 1411 — ?, 1461

Fill d’un sastre estranger establert a València cap a l’any 1400. Hom ignora la seva formació; conegué, però, sens dubte, les novetats flamenques portades per Lluís Dalmau. L’any 1441 contractà un retaule per a Burjassot (Horta) i un altre per a la catedral de València, poc temps després que el rei Alfons el Magnànim reclamés la seva presència a Nàpols. D’ençà de l’any 1443 residí a la cort napolitana del Magnànim com a pintor reial i, llevat d’una curta estada a València l’any 1446, hi restà fins l’any 1451, que tornà definitivament a la ciutat valenciana, potser perquè el seu esperit medieval no encaixava gaire bé en l’ambient renaixentista de Nàpols. Estigué molt de temps associat al pintor Joan Reixac, i la seva obra presenta problemes que fins avui no han pogut ésser resolts d’una manera satisfactòria. Entre l’abundant documentació que fa referència a la seva activitat es troba el contracte per al retaule de sant Llorenç i sant Pere de Verona, per a la vila de Catí (Ports). Sortosament, aquest es conserva encara i sembla ésser un bon fonament per a establir les característiques del seu estil, però el descobriment posterior d’alguns retaules de Joan Reixac, un d’ells signat i datat, privà Jacomart de la major part de les obres que li havien estat atribuïdes. Només són admesos ara, i no d’una manera gaire segura, alguns retaules o peces soltes, com la de sant Benet, a la catedral de València; el retaule del cardenal Alfons de Borja (després Calixt III), per a la col·legiata de Xàtiva, i el de sant Jaume el Major i sant Egidi, del Museu de Belles Arts de València. Altres obres, i particularment el retaule de la Cena de la catedral de Sogorb, semblen resultat de la col·laboració amb Reixac, l’estil del qual és ben diferent de l’art enèrgic, auster i sobri que és considerat propi de Jacomart.

Col·laboració: 
SAl
Llegir més...