Estudià a la Universitat de Cervera i fou professor del Col·legi de Cirurgia de Burgos (1799-1806) i de l’Escola de Botànica i Agricultura creada el 1807 per la Junta de Comerç de Barcelona (1815-41), així com director del Jardí Botànic d’aquesta institució. Representant típic de la mentalitat il·lustrada, es dedicà activament a promoure la divulgació de temes agronòmics, especialment a través de les Memorias de Agricultura y Artes i de Cartilles, algunes publicades en català. Com a metge, arran de l’epidèmia de febre groga de Barcelona del 1821, defensà la teoria del contagi i la necessitat d’aïllar la Barceloneta, on s’havien produït els primers casos, raó per la qual fou objecte de violentes crítiques que l’obligaren a abandonar la ciutat. Fou també membre de l’Acadèmia de Bones Lletres (1816) i de l’Acadèmia de Ciències i Arts (1816), de la qual assumí la Direcció de Botànica i Agricultura (1816-24) i la presidència (1833).