Membre de la cambra dels Lords, Rothschild era la personalitat jueva més destacada a l’imperi Britànic i un actiu proponent del sionisme. La declaració es veié afavorida pel curs incert de la Primera Guerra Mundial, davant del qual la Gran Bretanya cercà el suport de les comunitats jueves europees i dels Estats Units, especialment arran de la caiguda del règim tsarista (un aliat d’acusades tendències antisemites) provocada per la Revolució Russa. Amb la derrota de l’imperi Otomà, aliat dels imperis alemany i austrohongarès, Palestina passà a ser administrada temporalment per la Gran Bretanya en virtut del sistema de mandats establert pel tractat de Versalles (1919). Dins d’aquests termes, la Declaració Balfour fou sostinguda per França, aprovada per la Societat de Nacions (1921) i per la convenció anglo-nord-americana sobre Palestina (1924).