Descendent d’una llarga família d’apotecaris que tingueren farmàcia oberta a Cardedeu des del s XVII, fou catedràtic de matèria farmacèutica al col·legi de farmàcia de Sant Victorià (1830-43) i a la facultat de ciències mèdiques (1843-45) de Barcelona; el 1845 fou nomenat catedràtic de farmàcia quimicoinorgànica. Era membre de l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona, en la qual llegí diverses memòries científiques. La col·lecció de pots de la farmàcia Balvey de Cardedeu fou llegada pel darrer descendent, Tomàs Balvey i Bas (Cardedeu 1865 — 1955), a la vila, juntament amb el museu, l’arxiu i la biblioteca familiars, amb els quals fou constituït el Museu Municipal Balvey (1965).