i Barxeta | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Barxeta

Municipi de la Costera, a l’extrem est de la comarca; limita amb les muntanyes que envolten per l’oest la vall Digna (Safor).
Població: 
1.669 h
[2009]
Extensió: 
29 km2

El terme és, en general, pla, amb algunes ondulacions suaus. És drenat pel riu de Barxeta, afluent del riu d’Albaida per la dreta, i pel barranc de la Parra, ambdós d’aigües permanents. L’àrea no conreada és ocupada per brolles, i és aprofitada com a pastura d’hivern. L’àrea conreada ocupa 1 256 ha (un 77% del terme), amb predomini de secà i arbori (oliveres, garrofers, ametllers). El regadiu té 209 ha, 79 de les quals utilitzen aigües del riu de Barxeta i són de reg permanent, i 130 utilitzen aigua de pou, que permet un reg eventual. El principal conreu de regadiu és el taronger, seguit de les hortalisses. La ramaderia és una activitat secundària (oví). Hi ha granges avícoles. Les úniques activitats industrials són alguns molins d’oli. La majoria de la població es dedica a l’agricultura; malgrat que la propietat és força repartida, hi ha un fort contingent de jornalers agrícoles. Al llarg del s XIX i fins el 1930 hi hagué un augment constant de la població: de 570 habitants el 1857 passà a 1 500 el 1930; des d’aleshores s’ha produït un estancament fins el 1960, i un descens posterior. L’emigració es dirigeix principalment a Xàtiva i a França. El poble (1 533 h agl [2006], barxetans; 190 m alt.) és al pla de Barxeta , a l’esquerra del riu de Barxeta. Hi passa la carretera de Xàtiva a Gandia. Antiga alqueria del terme de Xàtiva, fou lloc de moriscs, habitat el 1609 per 46 famílies; fou erigit en parròquia el 1574. L’actual església fou construïda el 1733.

Col·laboració: 
JEC
Llegir més...