Vida i obra
Filla de Joan Bassa i Bosch (1838-1906), comerciant que havia fet fortuna a l’Havana, i d’Irene Rocas i Romaguera (1861-1947), folklorista i lexicògrafa, gaudí d’una educació privilegiada per a la seva època.
El 1902 s’inicià en la creació literària, i el 1903 publicà els seus primers poemes en els setmanaris empordanesos Catalunya artística i La Crónica, de Palafrugell. Participà en diverses ocasions als Jocs Florals de Girona i fou guardonada amb el premi Prudenci Bertrana (1903) i el premi de la Diputació Provincial (1909). Aquests èxits primerencs li permeteren entrar en contacte amb personalitats destacades de la cultura i la literatura catalanes, com Antoni M. Alcover i Josep Carner.
Interessada pel folklore, fou alumna de Rossend Serra i Pagès a l’Escola d’Institutrius i Altres Carreres per a la Dona —posteriorment participà en Alguns escrits del professor Rossend Serra i Pagès (1926), llibre d’homenatge al mestre—, i el 1905 ingressà a la secció folklorista del Centre Excursionista de Catalunya, impartí una conferència sobre el folklore de Llofriu i presentà el seu Aplec folklòric de Llofriu, obra parcialment publicada a Catalana: revista setmanal, Catalunya: revista literària quinzenal, El Puigmal i Tramontane.
El 1906 exercí de mestra en l’escola que obrí a casa seva, però el mateix any, a la mort del pare, tota la família es traslladà primer a Olot i després a Barcelona. A la capital, començà a implicar-se en activitats socials i polítiques nacionalistes alhora que la família es relacionà amb figures destacables de la cultura catalana.
Casada (1907) amb Joan Llorens i Carreras, germà de la folklorista Sara Llorens, emigrà a l’Argentina, on el seu marit tenia negocis. Bassa combinà la maternitat amb el folklore i l’escriptura. Així, el 1910 es feu col·laboradora del Diccionari català-valencià-balear i participà en els Jocs Florals del Casal Català de Buenos Aires, en els quals guanyà una englantina d’or. Com a periodista, col·laborà en publicacions argentines —Catalunya al Plata, El Correo de Cataluña, Catalunya Nova i, especialment, Ressorgiment, on publicà poemes, traduccions, articles i crítica literària al llarg de la seva vida—. En aquesta època començà a interessar-se per la traducció, tasca rellevant en la seva producció literària.
El 1918 viatjà a Barcelona i publicà el seu primer recull de poemes, Esplais a la llunyania (1919). El 1920 retornà a l’Argentina i s’establí a Buenos Aires, on s’implicà en l’activitat associativa i política del Casal Català de Buenos Aires i feu amistat amb Hipòlit Nadal i Mallol i Pere Seras. Fervent catalanista, el 1928 acollí clandestinament Francesc Macià i Ventura Gassol en el viatge que emprengueren per Amèrica.
El 1926 acompanyà el seu marit a la Pampa, i de les seves notes del viatge escriví el llibre, encara inèdit, Els camins de la Pampa argentina. El 1933 publicà el poemari Branca florida.
Entre el 1934 i el 1935 viatjà per darrera vegada a Catalunya, on de nou es relacionà amb figures rellevants de la literatura i la cultura catalanes (Maria Domènech, Tomàs Garcés, Teresa Vernet, etc.). En retornar a l’Argentina, s’establí a Haedo. El 1951 es publicà la traducció al castellà que feu de Tres diàlegs sobre la filosofia de l’estètica i la ciència (1947), de Ramon Turró, i continuà participant en diversos Jocs Florals. El 1954 fou homenatjada als Jocs Florals de São Paulo, dels quals n’era presidenta.
Bibliografia
Bacardí, M. (2016): Gràcia Bassa, poeta, periodista i traductora. Palafrugell, Institut de Mitjans de Comunicació Pública de Palafrugell, Associació Cultural Pou d’en Bonet.
Bertran, L. (2023): “Retrobant el temps perdut: Maria Gràcia Bassa a la revista Ressorgiment”. Sonograma Magazine, 60.
Palau, M. (2012): “Les aportacions al feminisme de les folkloristes Maria Gràcia Bassa i Maria Baldó”, dins Temporal, J.; Villalba, L.: La recerca folklòrica: persones i institucions. Alacant, Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert, p. 13-25.
Palau, M.; Villalba, L. (2017). “Maria Gràcia Bassa i Rocas”, dins Oriol, C.; Samper, E.: Història de la literatura popular catalana. Alacant, Palma, Tarragona, Publicacions de la Universitat d’Alacant, Edicions de la Universitat de les Illes Balears, Publicacions Universitat Rovira i Virgili, p. 83-84.
Real, N. (2006): Dona i literatura a la Catalunya de preguerra. Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
Rocas, I. (2009): Esplais de la meva llarga vida. Els dietaris d’Irene Rocas (1861-1947) i l’epistolari Alcover Rocas (1911-1926). Palafrugell, Ajuntament de Palafrugell.