i Bonaventura Bassegoda i Amigó | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Bonaventura Bassegoda i Amigó

Bonaventura Bassegoda i Amigó
© Fototeca.cat
arquitectura arquit i literatura lit
Escriptor i arquitecte.
Barcelona, 1862 — Barcelona, 1940

Fou premiat als Jocs Florals del 1880, el 1881, el 1884 i el 1885. El 1891 publicà el recull de poemes Joventut . Fou redactor de La Renaixença , La Ilustració Catalana i L’Avenç , i col·laborà, des del 1905, al Diario de Barcelona i, després, a La Vanguardia . Estrenà sainets costumistes, com Viva l’avi! (1885), Pluja d’estiu (1886), Mero (1887) i Joc de cartes (1887), i publicà contes i novel·letes del mateix gènere, com Quaranta graus al sol (1886) i La bona gent (1888). Milità a la Lliga de Catalunya i fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres (1922) i de la de Belles Arts. Com a arquitecte participà en el pla de reforma de Barcelona. Les seves obres més representatives són la casa Rocamora (passeig de Gràcia - carrer de Casp), la casa Berenguer (carrer de la Diputació) i el col·legi Comtal (1909), a Barcelona, el Casino del Masnou i la casa Malagrida d’Olot. És autor d’una interessant monografia sobre l’església de Santa Maria del Mar de Barcelona (1925-27) i d’altres assaigs.

Col·laboració: 
AMoG / JBJ
Llegir més...