i Joachim du Bellay | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Joachim du Bellay

literatura lit i poètica poètica
Poeta i assagista francès.
Castell de la Turmelière, Liré, Anjou, 1522 — París, 1 de gener de 1560

A París treballà amb un equip d’aristòcrates que es dedicaven a les lletres gregues, llatines i italianes i que formaren entorn de Ronsard el grup de La Brigade, anomenat després de La Pléiade. El 1549 publicà el manifest del grup (Défense et illustration de la langue française) contra els qui la creien inferior a la llatina. El mateix any publicà L’Olive, recull de sonets amorosos imitats de Petrarca, Vers lyriques i Recueil de poésie. El 1552 publicà les Inventions, d’inspiració cristiana, una traducció del quart cant de l'Eneida i la Complainte du désespéré, confessió autobiogràfica. A París publicà dos reculls de sonets: Les antiquités de Rome (1558), sobre la grandesa i la decadència de Roma, i Les regrets (1558), llibre satíric, nostàlgic i personal. Publicà també el llibre de petites composicions Divers jeux rustiques (1558) i la sàtira Le poète courtisan. Amb els sonets excel·lí en l’expressió dels sentiments, i fou considerat també el primer, cronològicament, dels satírics clàssics francesos.

Col·laboració: 
PeV
Llegir més...