i Benasc | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Benasc

Nom oficial del municipi deBenasque
Nom oficial del municipi deBenasque
Vista de Benasc
© Turismo de Aragón
Municipi de la Ribagorça (Franja de Ponent), a la zona axial pirinenca, a la frontera amb França.
Població: 
2.195 h
[2013]
Extensió: 
233 km2

El terme comprèn una part de l’alta vall de l’Éssera (vall de Benasc) amb la capçalera d’aquest riu, on s’aixeca el massís de la Maladeta, amb el pic més alt dels Pirineus: l’Aneto (3.404 m). El rocam paleozoic proporciona els esquists metamòrfics negres (llicorella) emprats en la construcció dels llosats dels grans teulats voladissos. L’abundància de bosc explica que la major part dels elements constructius siguin de fusta. El 75% del terme, d’erms i de zones forestals (avets i pins roigs i negres) són propietat del municipi, amb els boscs de Cregüenya, Vallhiverna i Vaticelles, i pasturatges estiuencs d’alta muntanya (a partir de 2.000 a 2.100 m). Predominen arreu els farratges: prats de sega (63%), l’alfals (22%) i el trèvol (14%). La producció agrària és orientada cap a l’activitat ramadera. Altres recursos agraris són l’arrendament de les estives als ramats transhumants. L’activitat econòmica principal és la ramaderia. Hi ha una central hidroelèctrica, una fàbrica de carns i embotits i una petita indústria de calçat i confecció. Darrerament s’ha produït una certa reactivitat econòmica a causa de l’estiueig i del turisme. La població, que el 1900 era de 1 364 h, anà minvant des d’aleshores fins al 1960 (906 h), que començà a refer-se (994 h el 1965 i 733 h el 1970).

La vila (680 h agl [1981], benasquesos; 1.140 m alt) és a la vall, a l’esquerra del riu Éssera. La carretera ha estat continuada fins al port de Benasc, on enllaça amb la carretera de Luchon. Formà part del comtat de Ribagorça, del qual només resta el palau dels comtes, de basta arquitectura muntanyenca i amb ornaments del Renaixement. També hi ha algunes cases de llinatges nobles: la dels Just, de porta romànica i torre quadrada, i la dels Conques, de bella portalada gòtica. Vila fronterera, Felip II de Castella, arran de la fugida d’Antonio Pérez, feu fortificar l’antic castell de Benasc (1592), i a partir d’aleshores el dotà de guarnició; el 1691 fou ocupada per les tropes franceses del marquès de Feuquières; durant la Guerra del Francès oposà una forta resistència a les tropes napoleòniques. L’església parroquial de Santa Maria, bastida amb marbre, és romànica del segle XIII i té el portal d’arquivoltes. El creuer i el presbiteri foren modificats al segle XVII. Dins el terme hi ha els banys de Benasc i els pobles d’ Ancils i de Cerler.

Col·laboració: 
PBA / JRe
Llegir més...