Estudià magisteri a Barcelona (1863-68); fou mestre a Blanes i exercí a Ciutadella del 1869 al 1912. Propugnà l’ensenyament pràctic i actiu i fou el primer a organitzar a Menorca l’ensenyament graduat. És autor de nombrosos llibres escolars, participà en el Congrés de Pedagogia de Barcelona (1888) i publicà les revistes La Alegría de la Escuela, Alma de Maestro i la infantil El Buen Amigo (1900-06). Fundà El Tío Camero, periòdic humorístic barceloní (1867), i els diaris El Blanense, Diario de Ciudadela i El País. És autor de Ciutadella vella (1910), llibre de narracions costumistes, i de Foc i Fum (1885, 1930), obreta teatral del mateix tema. En un altre camp publicà el Vocabulario menorquín-castellano (1885) i completà, a partir del s. XVIII, la Historia de Menorca (1897), obra que el seu fill, Joan Benejam i Saura (1874-96), en morir, havia deixat inacabada.