i Benet | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Benet

San Benet en un retaule de Jaume Bacó, a la catedral de València
© Fototeca.cat
història eclesiàstica hist ecl
Abat, fundador de monestirs i organitzador de la vida monàstica a Occident.
Núrsia ?, Úmbria, segle V — Montecassino, Laci, després del 547

Era de família noble de la regió romana de Núrsia. Començà a estudiar lletres i potser dret, a Roma. Ben jove, però, es retirà a fer vida eremítica en una cova de Subiaco. Elegit abat de Vicovaro, els monjos intentaren d’emmetzinar-lo pel fet d’haver exigit una disciplina més estricta. El seu renom li atragué tot seguit nombrosos deixebles a Subiaco, els quals organitzà en una dotzena de monestirs entorn de les ruïnes aprofitades de la vil·la imperial de Neró al costat del llac artificial que barrava l’Aniene. Tingué dos deixebles, nobles romans, Maur i Plàcid. Benet, per fugir de les ires d’un rector veí, deixà, sembla, Maur a Subiaco i emigrà amb uns quants deixebles cap a Montecassino, on fundà un monestir més important, potser entorn del 530. Una germana seva, Escolàstica, dirigí un monestir femení no gaire lluny del seu. Els deixebles augmentaren encara considerablement, la qual cosa li permeté de fundar un monestir a Terracina i potser un altre a Roma (Laterà?). Per tal d’organitzar-los escriví una regla (regla de sant Benet), codi fonamental de vida monàstica (benedictí). Es dedicà intensament a la predicació entre els pagans de la rodalia, encara nombrosos.

L’única biografia antiga que hom coneix de Benet és la que li dedicà el papa Gregori I en el llibre segon dels Diàlegs. Hi són narrats molts fets meravellosos obrats per Benet, probablement embellits per Gregori amb vista a l’edificació popular.

Benet rebé la visita del rei got Tòtila vers el 546 i el reprengué durament pels estralls comesos a tot Itàlia. Predigué la caiguda de Roma aquell mateix any. El consultaven i el veneraven bisbes i abats del sud d’Itàlia per les seves grans qualitats.

Sembla que morí un 21 de març (data de la seva festivitat) cap a mitjan segle VI. Montecassino i Fleury-sur-Loire es disputen la possessió de les seves relíquies. Tanmateix, la translació a Fleury (celebrada l’11 de juliol) sembla ésser llegendària, inventada al final del segle VIII. Les excavacions efectuades a Montecassino abans del 1947 donaren per resultat la descoberta del seu sepulcre original.

El 1958 Benet fou declarat pare d’Europa i patró d’Occident. En l’art hom el representa vestit d’abat, sovint amb emblemes que recorden els seus miracles.

Col·laboració: 
AMM
sant
Llegir més...