i Josep Maria Benet i Jornet | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Josep Maria Benet i Jornet

Josep Maria Benet i Jornet
© TNC
teatre teat
Dramaturg i guionista.
Barcelona, 20 de juny de 1940

Es donà a conèixer amb Una vella, coneguda olor (1964, premi Josep M. de Sagarra 1963). El seu teatre, d’inspiració realista, es basa, sovint, en tècniques d’origen literari (fulletó, ciència-ficció, còmic, etc.).

Entre les seves obres cal destacar: Cançons perdudes: Drudània: Fantasia per a un auxiliar administratiu (1970, premi Ciutat de Palma de Teatre 1967), Marc i Jofre o Els alquimistes de la fortuna (1970, premi Crítica Serra d’Or de teatre, 1971), Berenàveu a les fosques (1972, premi Ciutat de Sabadell 1971), La desaparició de Wendy (1974), Revolta de bruixes (1976), Quan la ràdio parlava de Franco (1980), El manuscrit d’Alí-Bey (1985, premi SGAE 1984 i Crítica Serra d’Or de teatre, 1986), Ai, Carai (1990), Desig (1991, premi Crítica Serra d’Or de teatre, 1990 i Nacional de Literatura Catalana de teatre, 1991), E.R (1994, premi Crítica Serra d’Or de teatre i Premio Nacional de Teatro; versió cinematogràfica de V. Pons amb el títol d'Actrius, 1996), Fugaç (1994), Testament (1997; portada al cinema per V. Pons amb el títol Amic/Amat, 1999), El gos del tinent (1999), Olors (2000), Això, a un fill, no se li fa (2002), L’habitació del nen (2002, premi Max de textos en català); Salamandra (2005), Soterrani (2008), Dues dones que ballen (2011) i Com dir-ho (2013).

Ha conreat el teatre infantil (Supertot, 1976; El somni de Bagdad, 1977; Carlota i la dona de neu, 1992; etc.) i fou cofundador de la revista Els Marges, en la qual ha col·laborat com a crític literari. L’any 2010 publicà les memòries Material d’enderroc.

És guionista, a més, de serials televisius (Poble Nou, 1993-94; Rosa, 1995-96; Nissaga de Poder, 1996-98, pel qual fou guardonat amb el premi de la Institució de les Lletres Catalanes en l’apartat de guions audiovisuals, juntament amb la resta de guionistes; Laberint d’ombres, 1998-2000, i Ventdelplà, 2005-10) amb un gran èxit d’audiència.

El 1997 li fou atorgada la Creu de Sant Jordi i l’any 2010 el premi Max d’Honor de la SGAE. Tornà a guanyar un Max el 2012 en la categoria de millor autor teatral en català. L’any 2013 rebé el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. El 2011 donà la seva documentació d’anys com a dramaturg i escriptor a la Biblioteca de Catalunya. El 2016 rebé la Medalla d'Honor de la SGAE.

Data de revisió: 
2016-03-04
Llegir més...